https://www.mmb.cat/exposicions/antoni-benaiges-el-mestre-que-va-prometre-el-mar/
Aquesta és la història d’una promesa que no es va poder complir, la que va fer un mestre als seus alumnes. El mestre era Antoni Benaiges. Els alumnes eren els nens i nenes de l’escola rural de Bañuelos de Bureba, un poble de la província de Burgos. La promesa la va fer un dia d’hivern de l’any 1936. Els va prometre el mar... (Francesc Escribano).
Exposició sobre Antoni Benaiges, mestre republicà de Mont-roig del Camp, que seguía les tècniques pedagògiques de Célestin Freinet. La metodologia de treball consistia a editar a l’escola unes petites publicacions o 'quaderns' a partir dels dibuixos i els textos lliures que feien els nens i nenes, i que eren un reflex de la seva manera de viure i d’entendre el món: sobre la família, les amistats, la població, els paisatges, les festes, les excursions, els viatges, els jocs, el folklore... La impremta, doncs, passava a tenir un paper essencial a l’aula: era l’instrument que permetia materialitzar, copsar, veure i tocar tot el que s’aprenia. Els quaderns de Bañuelos de Bureba eren el Gestos i el Recreo.
Ben aviat les pràctiques educatives de Benaiges van entrar en conflicte amb algunes famílies i els poders fàctics locals. Els nens i nenes de Bañuelos no havien vist mai el mar i el gener de 1936 el mestre els va animar a imaginar-lo i a descriure’l. El resultat va ser el quadern 'El mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca'. A més el mestre va prometre als nens i nenes que a l'estiu anirien a veure el mar i els convidà a la seva casa familiar. Però el 19 de juliol d'aquell any, mentre preparava el viatge dels seus alumnes cap a Mont-roig, va ser detingut, torturat i executat.
L'exposició, organitzada en col·laboració amb el Memorial Democràtic de Catalunya, vol retre homenatge a la comunitat de mestres de la República i al llibret que un dia, els infants d'una escola de Castella, varen escriure tot imaginant-se el mar.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_Nova
Célestin Freinet va ser un mestre i pedagog de referència per a la metodologia d´escola nova.
La seva metodologia es basa en donar el protagonisme als alumnes.
L'Escola Moderna pretenia superar tots els errors i insuficiències que tenia l'escola tradicional, ja que en l'Escola Moderna s'insisteix més en l'adaptació de les necessitats en cada moment. Les principals característiques de l'Escola Moderna són:
- Classes amb un nombre reduït d'alumnat.
- Aules més grans.
- L'espai com una condició essencial per a l'educació.
- L'autofinançament.
- Uns programes i horaris.
- La democratització, per tal que tothom pugui arribar tan lluny com les seves capacitats li permetin.
La llibertat d'expressió
El concepte de llibertat d'expressió entès com la necessitat i el desig que té l’ésser humà de comunicar-se i expressar-se en els llenguatges escrit, oral, corporal o el del disseny; tenint en compte que hi ha factors externs que influeixen en la vida i en la formació d'aquest. La pedagogia Freinet es basa en el principi del "Profund respecte pel nen o nena", això vol dir que es fa especial atenció als interessos dels nens i les nenes i se'ls proposen situacions per tal que adquireixin un coneixement efectiu dels continguts perquè els serveixi per comprendre la vida.
Freinet creia en la capacitat creadora dels humans i per això estimula la llibertat d'expressió en totes les seves tècniques. D'aquesta manera, pretén aconseguir una educació que aporti un desenvolupament integral als i les alumnes. Aquesta educació integral engloba els aspectes cognitius, afectius, motors i socials; és global i no només té en compte el que és cognitiu.
Gràcies a la llibertat d'expressió es crea un ambient d'harmonia amb alumnat involucrat en les seves tasques i on la curiositat i el desig d'aprendre nous conceptes són presents a l'aula. És a dir, la classe es considera un espai per aprendre, reflexionar i créixer amb la resta; permetent que els i les alumnes s'expressin i desenvolupin les seves habilitats.
S'han de satisfer les necessitats vitals perquè l'alumnat vulgui aprendre. Segons Freinet, aquestes necessitats vitals són crear, expressar-se, comunicar-se, viure en grup, tenir èxit, actuar-descobrir i organitzar-se; fet que crea certa motivació i interès per produir coneixement sense seguir cap model imposat.
Els nens i les nenes neixen amb creativitat i l'escola és l'encarregada d'oferir-los la possibilitat que exposin lliurement els seus pensaments, somnis… amb els textos lliures o altres tècniques. Així que, s'utilitza la llibertat d'expressió com un mitjà on es mostren els sentiments, vivències i coneixements i aquesta forma d'expressar-se permet conèixer millor a l'alumnat.
El fet de poder actuar lliurement no produeix la manca de concentració i interès per part de l'alumnat; al contrari, els i les alumnes estan concentrats i involucrats en la seva feina. Freinet proposa tècniques que permeten la lliure expressió, i els seus beneficis, a l'aula.
http://mrpdegirona.blogspot.com/p/repensem-lescola.html
Impremta escolar
Freinet buscava una fórmula que li permetés convertir el text infantil en alguna cosa permanent. La impremta escolar va resultar ser la solució, a més, que situava al nen o la nena en el centre de l’activitat escolar.
Un dels objectius que es pretén aconseguir amb la impremta és la modernització de l'ensenyament mitjançant la utilització a l'escola dels mitjans de comunicació més actuals (d'aquella època); de manera que amb la impremta fa que els moments més memorables dels nens i les nenes quedin fixats amb el pas dels anys. Aquesta impremta escolar fomenta la creació de cultura, inclòs l'escrita, per part tant del mestre o mestra com dels nens i les nenes.
Des del punt de vista didàctic, la utilització de la tipografia s'emmarca en un concepte social i comunicatiu del llenguatge humà. La impremta a l'escola és el millor instrument de la socialització.[
La materialització del text lliure es realitza a través de la impremta: el procés va des de la creació literària, passant per la correcció, la composició tipogràfica, la impressió fins a arribar a elaborar els llibres que ells mateixos utilitzen després pel text lliure. D’aquesta manera, s’elaboren lieros de vida amb textos elaborats pel mateix alumnat.
Permetia l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura de manera natural i espontània, un ambient de col·laboració, cooperació i solidaritat i uns espais per a la comunicació lliure dels mateixos i les mateixes alumnes.
La seva combinació amb el text lliure i la correspondència interescolar té una implicació a la vida del nen o la nena, ja que aquests tipus de tècniques provoquen en ells o elles l’expressió espontània de les seves experiències diàries.
De fet, la impremta és un treball lliure i responsable del qual els nens i les nenes se senten orgullosos sabent que les seves idees i els seus pensaments es troben plasmats i podien ser llegits per la família, amics i amigues, companys i companyes de classe.
http://mrpdegirona.blogspot.com/p/repensem-lescola.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada